Anys i anys…

Com diu la cançó de l’aniversari dels Súpers, “anys i anys per molts anys…” i ja van 10!!!

Qui m’ho havia de dir, ja fa més de 10 anys, quan vaig descobrir Scratch i vaig decidir que podia intentar fer quelcom per compartir el meu coneixement tècnic i transmetre el meu entusiasme per la programació als més petits, que aquella aventura em portaria a enriquir-me durant tants anys amb el contacte amb els més petits i, sobretot, amb tots els grans professors que he tingut l’oportunitat de conèixer al llarg d’aquests anys.

Segurament he estat afortunat ja que tots aquells que m’heu contactat o us heu apropat a celebrar el dia de l’Scratch o les Jornades Programa, sou l’elit de la professió del nostre país.

Aquest passat dissabte dia 20 vaig ser convidat a la trobada que es va celebrar al Soko Tech, organitzat pel grup Barcelona Scratch Educator Meetup. L’ambient que es respirava entre els makers i professors assistents era molt engrescador i em va dur molts records.

No puc fer un repàs per tots els que he conegut, però sí que voldria destacar persones que m’heu impressionat molt.

Encara recordo la presentació de l’Antoni Gomà del CREAMAT a les Jornades Programa del 2011 fent servir l’Scratch per a ensenyar als seus alumnes les derivades i les integrals. On eres quan jo era jove? Li vaig dir tot just acabada la seva intervenció.

O el Jesús Arbués, professor de plàstica, com ell es descriu, de l’INS Vilatzara entusiasmat amb la realitat augmentada i la realitat virtual i que no para d’investigar i difondre el seu coneixement tot just engrescant a les noies i nois de l’institut.

El gran Frank Sabaté, un mestre amb totes les lletres que ha aconseguit engrescar a alumnes i companys de professió amb el seu dinamisme i dots de comunicació.

No puc oblidar-me del Pau Córdoba, professor de l’Escola Pia de Granollers amb el que vaig compartir, juntament amb el Frank i altres voluntaris, la feina de traducció de l’Scratch al Català i el responsable de l’etiqueta #forçascratch

Als companys del Citilab, sense els quals, arrancar aquest projecte hagués estat molt més complicat: el Joan Güell, José García, Jordi Delgado i en el seu primer moment el Chris Pinchen, veritable detonant del meu interès per l’Scratch.

I en darrer lloc al Pau Nin, una jove promesa quan el vaig conèixer, que s’ha convertit en el millor substitut que podia imaginar per continuar la feina de divulgar el món de la programació educativa i robòtica a tota la comunitat educativa, makers i mares i pares inquiets, des d’aquest petit bloc de coneixement que és ScratchCatalà.

Soc conscient que em deixo molts noms per anomenar, perdoneu-me, ja em sembla que puc haver estat una mica sentimental al fer aquest article; a tots vosaltres només us puc dir allò que sempre he pensat i dit en veu alta en moltes de les meves intervencions…

Quina sort tenen els vostres alumnes de tenir-vos com a professors!!

Força Scratch!!

Autor: Eugeni Catalán

Desprès de descobrir l'Scratch m'he fet un fan d'aquest llenguatge de programació per a nens i no tant nens des de'l qual es poden crear animacions, jocs, històries interactives, música i fins i tot art.